|
|
||||||||||||||
|
|
|
L’arquitectura de caràcter popular també és un element definitori del nostre paisatge i una referència obligada a l’hora d’explicar la vida d’un territori agrícola com el nostre: construccions relacionades amb el treball de la terra, com les cabanes de volta o les parets de marge, record llunyà de perdudes vinyes. També d’activitats perdudes ens parlen els forns de guix, de calç o les teuleries, totes elles construccions propiciades per les característiques del terreny, amb abundància de guix i terra argilosa.
L’aprofitament de l’aigua -un recurs tan preuat a les nostres terres- també ha generat construccions importants, com la xarxa de molins medievals d’Ivorra, els aqüeductes de Torà i la seva font amb piques i rentadors, evocadora d’antigues activitats, o el pont romànic de Sanaüja, probablement el més ben conservat de les comarques ponentines.
|
||||||||||||
